El llop, les ovelles i el Partit Popular

Per combatre un problema, primer de tot és necessari determinar quina és la causa que l’ha provocat. Per això, quan parlem sobre l’actual crisi financera, resulta importar tindre sempre present d’on venim i què és el que ens ha portat fins aquest punt.

Doncs resulta que des de finals dels anys 70 i, especialment, a principis dels anys 80, els governs marcadament de dreta del món anglosaxó van establir el dogma ultraliberal, segons el qual calia privatitzar tota mena de servei públic i reduir al mínim la intervenció del Estat, perquè el propi mercat hauria de resoldre tot, apropant-se al vell ideal del capitalisme salvatge segons el qual la funció bàsica i gairebé única de l’Estat és garantir la seguretat.

Doncs resulta que com a conseqüència de aquestes polítiques, el serveis bàsics tals com la sanitat o els transport al Regne Unit, van patir un evident empitjorament, la qual cosa no deixa de ser sorprenent a un país a on es van desenvolupar la primera xarxa ferroviària que serví com a un element essencial per la Revolució Industrial.

Doncs resulta que aquell model era l’inspirador de les polítiques desenvolupades en els últims anys, que predicaven la desregulació de, entre altres coses, el sistema financer.

Avui dia, fins i tot els governs que han estat més liberals, no discuteixen la necessitat de regular el sistema bancari, de que els Estats intervinguin al sistema financer i de recuperar la despesa pública com a eina per a lluitar contra la crisi i injectar líquid al mercat per tal de fomentar el consum.

Per això, resulta més sorprenent encara que els que defensaven i, de fet, que encara propugnen, les polítiques que ens ha portat a aquesta situació, no només mantinguin les seves posicions contra la dramàtica lliçó dels fets actuals, sinó que a més es presentin com la solució.

Doncs com que sí que sabem llegir i, a més, ho fem, sabem que donar el control de la situació actual als que l’han provocat es com posar al llop al cuidar de les ovelles, sabem que aquesta lògica és demolidora i que, per això, l’única opció que li queda a la dreta és acudir al pur insult i la desqualificació, com varem haver d’escoltar la passada setmana del Sr. Rajoy durant el Debat sobre l’Estat de la Nació.